La futura llei d’educació de Catalunya, la darrera oportunitat per a les biblioteques escolars?

Posted on 18/Març/2008

0


El Departament d’Educació va fer públic fa unes setmanes el document Bases per a la Llei d’Educació de Catalunya Una llei de país. Com el seu nom indica, en aquest document el Departament feia públiques unes consideracions en les que feia una diagnosi de l’estat de l’ensenyament a Catalunya i anunciava sobre quines bases calia redactar una nova llei d’educació. Aspectes concrets del document, com era la possible gestió dels centres de formes diferents a les que estem acostumats, van provocar una gran polèmica que va dur els docents a realitzar una vaga en contra d’una llei que encara no existeix. Les legítimes crítiques al document de bases van enfosquir un debat molt interessant al voltant de si cal fer canviar l’ensenyament a Catalunya i, sobretot, com?. Els professionals bibliotecaris sabem que les biblioteques escolars són una eina clau per a la qualitat docent. Ho han estat en l’època del paper i encara ho seran més en l’època digital. Malauradament aquestes biblioteques no han tingut fins ara un desenvolupament satisfactori. Així, si tothom espera trobar darrera d’una gran universitat una gran biblioteca, ens poden trobar molt bones escoles amb biblioteques més aviat fluixes, més encara, poden arribar a tenir escoles sense bones biblioteques escolars. Naturalment la sola existència d’una biblioteca escolar no fa que automàticament la qualitat pedagògica augmenti, però sí que és pot afirmar que una bona biblioteca escolar és un senyal de bones pràctiques pedagògiques. Certament, en un ensenyament basat en el llibres de text i la memorística és difícil que floreixi una biblioteca que no sigui només un dipòsit de llibres de literatura. Ara bé, en un projecte educatiu que treballa per objectius, que fomenti l’aprenentatge actiu, que es basa en l’aprenentatge basat en problemes, la biblioteca esdevé aleshores fonamental.

De la lectura del document de bases del Departament d’Educació en podem extreure les següents frases:

  • Tendim cap a un nou model econòmic que se centra en la gestió del coneixement i, per tant, necessitem un capital humà capaç de transformar la informació en coneixement i de contribuir a un salt decisiu en la innovació tecnològica, amb tot el que comporta d’increment substancial del nivell científic i tècnic del país, i a la vegada de noves formes empresarials i de relacions de treball. (pàg 5)
  • [la nova llei] donarà pautes i referents per a l’organització de l’acció educativa i els continguts dels ensenyaments i assegurarà que, en el marc d’autonomia dels centres, els projectes educatius n’ordenin la gestió, la direcció, l’organització pedagògica i els continguts dels ensenyaments… (pàg. 11).

Així doncs, pel que sembla la nova llei d’educació vol fer una millora global de l’educació, des de les pràctiques pedagògiques fins a l’organització dels centres. Sembla certament una oportunitat d’or per reprendre la qüestió de les biblioteques escolar i aconseguir d’una vegada per totes que la nova llei inclogui les referències oportunes necessàries per fer possible el desenvolupament d’aquestes biblioteques. No es tracta de tenir biblioteques escolar perquè sí, sinó perquè unes bones pràctiques docents no es poden fer sense accés a informació, tant per part dels docents com per part dels alumnes.

Caldrà seguir el debat de la llei molt de prop.

Advertisements