La futura llei d’educació de Catalunya, la darrera oportunitat per a les biblioteques escolars? 18/Març/2008
Posted by serendípies in Biblioteques escolars.Tags: biblioteques escolar
add a comment
El Departament d’Educació va fer públic fa unes setmanes el document Bases per a la Llei d’Educació de Catalunya Una llei de país. Com el seu nom indica, en aquest document el Departament feia públiques unes consideracions en les que feia una diagnosi de l’estat de l’ensenyament a Catalunya i anunciava sobre quines bases calia redactar una nova llei d’educació. Aspectes concrets del document, com era la possible gestió dels centres de formes diferents a les que estem acostumats, van provocar una gran polèmica que va dur els docents a realitzar una vaga en contra d’una llei que encara no existeix. Les legítimes crítiques al document de bases van enfosquir un debat molt interessant al voltant de si cal fer canviar l’ensenyament a Catalunya i, sobretot, com?. Els professionals bibliotecaris sabem que les biblioteques escolars són una eina clau per a la qualitat docent. Ho han estat en l’època del paper i encara ho seran més en l’època digital. Malauradament aquestes biblioteques no han tingut fins ara un desenvolupament satisfactori. Així, si tothom espera trobar darrera d’una gran universitat una gran biblioteca, ens poden trobar molt bones escoles amb biblioteques més aviat fluixes, més encara, poden arribar a tenir escoles sense bones biblioteques escolars. Naturalment la sola existència d’una biblioteca escolar no fa que automàticament la qualitat pedagògica augmenti, però sí que és pot afirmar que una bona biblioteca escolar és un senyal de bones pràctiques pedagògiques. Certament, en un ensenyament basat en el llibres de text i la memorística és difícil que floreixi una biblioteca que no sigui només un dipòsit de llibres de literatura. Ara bé, en un projecte educatiu que treballa per objectius, que fomenti l’aprenentatge actiu, que es basa en l’aprenentatge basat en problemes, la biblioteca esdevé aleshores fonamental.
De la lectura del document de bases del Departament d’Educació en podem extreure les següents frases:
- Tendim cap a un nou model econòmic que se centra en la gestió del coneixement i, per tant, necessitem un capital humà capaç de transformar la informació en coneixement i de contribuir a un salt decisiu en la innovació tecnològica, amb tot el que comporta d’increment substancial del nivell científic i tècnic del país, i a la vegada de noves formes empresarials i de relacions de treball. (pàg 5)
- [la nova llei] donarà pautes i referents per a l’organització de l’acció educativa i els continguts dels ensenyaments i assegurarà que, en el marc d’autonomia dels centres, els projectes educatius n’ordenin la gestió, la direcció, l’organització pedagògica i els continguts dels ensenyaments… (pàg. 11).
Així doncs, pel que sembla la nova llei d’educació vol fer una millora global de l’educació, des de les pràctiques pedagògiques fins a l’organització dels centres. Sembla certament una oportunitat d’or per reprendre la qüestió de les biblioteques escolar i aconseguir d’una vegada per totes que la nova llei inclogui les referències oportunes necessàries per fer possible el desenvolupament d’aquestes biblioteques. No es tracta de tenir biblioteques escolar perquè sí, sinó perquè unes bones pràctiques docents no es poden fer sense accés a informació, tant per part dels docents com per part dels alumnes.
Caldrà seguir el debat de la llei molt de prop.
La Biblioteca Digital Francesa donarà accés també a llibres amb drets vigents 18/Març/2008
Posted by serendípies in Dret d'autor, biblioteques digitals.Tags: biblioteques digitals, Gallica
add a comment
És sabut que una de les claus de l’èxit dels projectes digitals és la correcte gestió dels drets d’explotació de les obres. Les lleis de propietat intel·lectual no permeten la inclusió de documents en una biblioteca digital a excepció de què siguin obres de domini públic (això és que els drets d’explotació han expirat) o que tinguem l’autorització dels propietaris d’aquests drets. D’aquesta forma la majoria de biblioteques digitals “nacionals” comencen normalment per donar accés a obres bàsicament anteriors al segle XX. Certament és un fons interessant per a una part dels usuaris, però segurament no és un fons d’ús general.
La Biblioteca Nacional francesa a través de la seva biblioteca digital Gallica 2 ha encetat una experiència molt interessant: arribar a un acord amb editors de llibres electrònics “actuals” per posar-los a disposició de la ciutadania mitjançant una línia de subvencions específica. Aquest acord ha estat possible gràcies a la col·laboració entre la Biblioteca Nacional francesa, le Syndicat national de l’édition, la Direction du Livre et de la Lecture, le Centre National du Livre, els distribuïdors de llibres electrònics i els editors.
L’acord al qual han arribat el ministeri de cultura francès és de moment per un any i expira el 9 de març de 2009. Com s’indica a Gallica2: “selon le titre et le site partenaire, vous pourrez feuilleter le document gratuitement, le louer pour une durée déterminée, le télécharger sur votre ordinateur, votre PDA ou votre téléphone portable ou le commander en ligne. Le prix de chaque service est déterminé par l’e-distributeur et l’éditeur”.
Per fer possible aquest projecte Centre National du Livre ha creat una línia d’ajuts per a les editorials que vulguin participar en aquest projecte.
