SerendiBib : serendípies bibliotecàries

Hom podria observar, sorprenentment, que tot el debat que ha generat el cànon digital no s’ha traspassat també al cànon pel préstec, on bàsicament ens hem quedat sols els bibliotecaris i no sempre amb unanimitat interna. L’única diferència entre un i altre és que el cànon digital el nota la ciutadania quan compra un CD o un reproductor MP3 mentre que el cànon pel préstec l’acabaran pagant els ciutadans de forma indirecta a través dels impostos. La mateixa llei del llibre n’impedeix expressament que les biblioteques el repercuteixin als seus usuaris, no fos cas que els usuaris comencin a fer comptes com s’ha fet amb el cànon digital. On són tots els partits que, bàsicament per treure’n rèdits electorals, han defensat la supressió del cànon digital i després han aprovat la reforma de la llei de propietat intel·lectual que instaura el cànon pel préstec?.

Ja tenim la confirmació que el Ministeri de Cultura ha abonat a CEDRO el pagament corresponent a 2007, en total 1.300.000 euros. Ara ve la segona part, com es pagarà a partir d’ara? Pagaran els ajuntaments, els governs autònoms, el Ministeri?. Com es veurà complicada la feina de les biblioteques en allò que respecta a la gestió de les estadístiques? Quant acabaran cobrant els autors? I als que escriuen en català, gallec o euskera se’ls diluiran les seves dades de préstec en un còmput nacional espanyol?.

Són moltes les preguntes fetes i poques les respostes.